La Bombonera. En aquest recipient de vidre hi volem conservar i presentar tots els sabors de la Història de la Gastronomia d'ençà que Antonin Carême va començar-la, volem explicar-nos sobre la Història de l'Art des d'un punt de vista acadèmic i rigorós, investigant les diferents veus de conceptes i autors que han poblat el món de l'art i la creació. Una Associació sense ànim de lucre, que recull el testimoni del Fons d'Art Teresa Vallmajó, amb qui comparteix la seu del carrer Major número 5, i n'agafa el relleu en l'organització d'activitats i programes de conferències i cursos, per poder-ho fer arrelar i créixer.. 

Cicle 2025. Banyoles

L'Art i l'exili

Exili, masculí. Pres del llatí exsilium, derivat d’exsilire, etimològicament significa “saltar enfora”, ja sigui de la pàtria o territori on es viu habitualment o lluny d’una persona estimada. Segons el Joan Coromines en tenim una primera compareixença documental anostrada el 1285 a Tortosa “Si i avia negun que no pogué pagar la pena, poguessen-lo condemnar a presó o a exil, segons lur arbitri” (BABL VIII, 250). Però les veus d’aquest terme són molt rares fins el 1939, quan el país migpartit per la Guerra Civil aboca els vençuts fora de la casa nadiua, “tramuntant la carena una nit de lluna plena, lentament sense dir re...” (Corrandes d’exili Pere Quart). Exiliar-se, doncs, seria fer un salt lluny de la terra de naixement i aquesta en seria la significació més immediata en un món en flames com l’actual. Els exiliats polítics, econòmics i ecològics, lluny de la casa, lluny del paradís domèstic que una guerra o una crisi han fet inhabitables. Però també hi ha una veu més metafòrica del terme exili, una alternativa a l’èxode físic que seria l’espiritual. Per preservar la pròpia integritat intel·lectual un hom pot recloure’s en l’aïllament interior. Seria un saltar cap a dins, en la solitud del propi interior per poder ser. Aquells que volgueren exiliar-se del sistema en una fugida social que constituïa per sí mateixa crítica cultural (Martin Margiella, Víctor Erice, Pier Paolo Pasolini), o aquells que volgueren recloure’s a casa per elevar-se per damunt de les migrades circumstàncies que els voltaven (Giorgio Morandi o Emily Dickinson). Un fugir del centre visible i exposat per poder continuar essent creativament lliures i significants.

JOAQUIM MALÉ. El concepte d’exili i èxode en els textos bíblics

divendres 31 de gener del 2025, 19h. Museu Darder                                                                     

El doctor Joaquim Malé, professor de l’Institut de Ciències Religioses de Girona, obrirà el cicle de conferències La Bombonera explicant el concepte d'exili a partir dels textos bíblics, i també parlarà de l'Èxode, tant el llibre com el fenomen.

 

JULIÀ GUILLAMON. El dia revolt. Lèxic català sobre l’exili.                           

dijous 27 de febrer del 2025, 19h. Museu Darder                                                             

Periodista, comissari i crític literari, Julià Guillamon va publicar el que segurament fou el primer treball de camp en tots els països que van rebre refugiats catalans de la Guerra Civil. Per significar-ho recorre al poema del primer i principal exiliarca, Josep Carner, que posà nom a l’exili com un dia revolt “de sol i de pluja daurada” i tantes altres paraules que serviren per descriure aquest estar fora de la pàtria.

 

ELOI CREUS. Èxodes fundacionals en la mitologia clàssica                  

divendres 28 de març del 2025, 19h. Museu Darder                                                               

El concepte d’exili des de la perspectiva del món clàssic serà tractat pel doctor en Filologia Clàssica  i traductor Eloi Creus, que oferirà un recorregut per algunes de les històries més fascinants i representatives de la mitologia clàssica.

 

MIQUEL ÀNGEL FUMANAL. Dispersió del Patrimoni català                     

divendres 25 d’abril del 2025, 19h. Museu Darder                                                               

Des de principis del segle XIX, amb la invasió napoleònica, l'art català ha traspassat les fronteres del Principat i ha engrossit les col·leccions d'alguns dels millors museus del planeta. El doctor i medievalista Miquel Àngel Fumanal ens parlarà de com en els nostres dies, poca gent coneix l'exili i el destí final de moltes d'aquestes obres, que encara avui meravellen els turistes d'arreu del món.

 

ARTURO COLORADO. Éxodo y Exilio del arte peninsular.                     

divendres 30 de maig del 2025, 19h. Museu Darder                               

El catedràtic emèrit de la Universitat Complutense de Madrid, Arturo Colorado, parlarà de la salvaguarda, protecció i exili forçat del patrimoni artístic del Museu del Prado durant la Guerra Civil. Una història fascinant, des de l’evacuació de les obres fins al seu retorn des de Ginebra.

 

JAUME COLL. Jocs Florals París 1948, Josep Carner i Apel·les Fenosa

dissabte 21 de juny del 2025. Museu Darder                                               

“L’esdeveniment de més impacte promogut per la comunitat catalana durant el primer decenni de l’exili té lloc a París” assegura Jaume Coll en relació a aquest Jocs Florals, a l’entorn del qual orbitarien noms com Josep Carner, Apel·les Fenosa, Joan Miró, Mercè Rodoreda, Antoni Clavé o Carles Fontserè.         

AJORNADA FINS A NOVA DATA !!!!

 

BÉNÉDICTE SAVOY. Restituer le Patrimoine Africain.                        

dimecres 24 de setembre del 2025, 19h. Museu Darder.                                             

Presentació a càrrec de KUMBA SAKOLI, professora Ciència Política UdG   

Història d’un fracàs post-colonial. Durant dècades, les nacions africanes han lluitat per la restitució d’innombrables obres d’art robades en època colonial per ser exposades en els museus  occidentals. Perquè s’ha impedit el retorn d’aquests objectes quan ja als anys 70, en el moment de la independència de les antigues colònies africanes, semblava acordat?. Bénédicte Savoy resseguirà aquestes lluites i ens revelarà com els museus europeus, implicats en l’extracció massiva i sovint violenta de bens culturals, han intentat dissimular informació sobre les seves col·leccions                   

Projecció Documental "Dahomey, de Mati Diop.

divendres 26 setembre, 19h. Museu Darder     

                 

SAM ABRAMS. Emily Dickinson. Exili en el blanc.                             

divendres 24 d’octubre del 2025, 19h. Museu Darder                                                 

“En el seu reclòs poble d’Amherst va cercar la reclusió de la seva casa i en la seva casa la reclusió del seu vestit blanc i la de no deixar-se veure pels pocs amics que rebia”, digué José Luís Borges sobre una de les artistes més estranyes, i tant emblemàtica al seu torn, de la tradició literària estatunidenca, Emily Dickinson. Impecable traductor de la poetessa, Sam Abrams completa la visió d’aquesta artista, revisitant també les traduccions referencials del gran Marià Manent.

 

JAIME PENSA. El Sur. Exilio en la penumbra                                     

divendres 14 de novembre del 2025, 19h. Museu Darder.                                               

Jaime Pensa, durant molt anys responsable de la programació del Centro Galego de Artes da Imaxe, des d’aquest darrer any 2024 director del mateix, és autor de diverses obres biogràfiques  com “Entre o exilio e o reino: María Casares” i  “Víctor Erice y el Espíritu de la Colmena”. Ens parlarà del gran creador basc, esdevingut quasi epònim del concepte d’exili i figura de l’exiliat, degut no només a les seves dues obres mestres, El espíritu de la Colmena i El Sur, sinó també a la seva pròpia vida, creant en un món a part del món del cinema.                                                               

Club Lectura "El Sur" Adelaida García Morales                                                         

ANNA CABALLÉ, escriptora i crítica literària.                                                     

divendres 21 de novembre del 2025, 19h. Fons d'Art Teresa Vallmajó

 

MARILENA PASQUALI. Giorgio Morandi, darrere el mur de les tres germanes

divendres 5 de desembre del 2025, 19h. Museu Darder                                             

En una quasi reclusió entre l’estudi de Bolonya, i la residència estiuenca de Grizzana, Giorgio Morandi va construir un mur de protecció darrere les seves germanes Anna, Dina i Maria Teresa. Interactuant selectivament amb els creadors i pensadors que ell considerava afins, per damunt de tots el gran Roberto Longhi, les seves Natures Mortes estilitzades requerien de l’aïllament i la reflexió i més enllà d’algunes sortides juvenils a París, gran part de la seva vida es va alimentar del seu interior, dels seus llibres i reproduccions i dels seus objectes quotidians polsegosos.

La Bombonera de Banyoles

web

Button